Mat de Morphy

Alguns autors li donen aquest nom al mat de torre a l'última fila, recolzada per un alfil, o amb l'alfil controlant caselles d'escapatòria. Segurament tal denominació està inspirada en la famosa partida que Morphy va disputar en l'Òpera de París, contra el Duc de Brunswick i el Comte Isouard en consulta.

Morphy - Aliats
París, 1858

Defensa Philidor

1. e4 e5 2. Cf3 d6 3. d4 Ag4 4. dxe5 Axf3 5. Dxf3 dxe5 6. Ac4 Cf6?

Millor era 6. ... Df6.

7. Db3 De7 8. Cc3 c6 9. Ag5 b5?

Millor era 9. ... Ca6.

10. Cxb5! cxb5 11. Axb5+ Cbd7 12. 0-0-0 Td8 13. Txd7! Txd7 14. Td1 De6 15. Axd7+ Cxd7 16. Db8+! Cxb8 17. Td8 mat.

En la següent posició podem veure l'altra possibilitat, amb l'alfil controlant caselles d'escapatòria i facilitant l'entrada decisiva de la seva torre.

Posició didàctica

1. ... Dxf3! 2. gxf3 Ah3+ 3. Rg1 Te1 mat.

La clau, una vegada més, és la debilitat de la fila en que es troba el rei atacat (primera o última).
Vegem un exemple d'alta competició, protagonitzat per una destacada deixeble de Paul Morphy.

J. Polgár - Chilingirova
Olimpíada de Salònica 1988

Les negres tenen peça i peó d'avantatge, però de res els serviran, tenint en compte que el torn de joc és de Judit Polgár:

17. Dxf8+! Rxf8 18. Ah6+ Rg8 19. Te8 mat.